Pluricentrisme i estudis regionals en les classes d'alemany com a llengua estrangera
LA META ÉS EL CAMÍ

És "Moin", "Servus" o "Grüezi"? "Pastanagues" es diu "Möhren", "Karotten" o "Rüebli"? És "die Mail" o "das Mail"? Totes aquestes paraules i expressions són correctes i reflecteixen l’heterogeneïtat del territori de parla alemanya, tant lingüísticament com culturalment, una realitat que també hauria de reflectir-se en les classes d'alemany com a llengua estrangera (DaF). Però com hem d’aplicar-ho?

EL PRINCIPI DACH

Els estudis regionals i culturals formen part de l'assignatura de DaF, ja que constitueixen una part fonamental de l'ensenyament de llengües estrangeres. No obstant això, els estudis regionals són un concepte complex amb diferents enfocaments, i en el cas de la llengua alemanya, hi ha un altre tret especial que hem de tenir en compte: el pluricentrisme. Una llengua "que s'utilitza en almenys dues nacions en les quals hi té un estatus de llengua oficial, cooficial o regional amb les seves pròpies [...] normes" es denomina "llengua pluricèntrica" (Shafer, et al., 2020 p. 118). Alemanya, Àustria i Suïssa es consideren els tres centres principals de la llengua alemanya, però l'alemany també és llengua oficial o cooficial a Liechtenstein, Luxemburg, Bèlgica Oriental i Tirol del Sud, circumstància per la qual el caràcter pluricèntric de la cultura alemanya hauria d'integrar-se en les classes de DaF.

El principi DACH es va desenvolupar en 2008 com a resposta a aquesta inquietud. DACH és l'acrònim d'Alemanya (Deutschland) - Àustria (A) - Suïssa (CH) i representa el reconeixement del pluricentrisme dels estudis regionals alemanys. En aquest article, "estudis regionals pluricèntrics" s’ha d’entendre com a sinònim de "principi DACH".

Per desgràcia, els estudis demostren que aquest principi sovint s'aplica amb desgana o ni tan sols arriba a integrar-se a l'aula. A què es deu això? Un dels motius és, sens dubte, l'escassa atenció que es dona en la formació del professorat de DaF al caràcter pluricèntric de la cultura alemanya i als estudis regionals dels diversos països i regions de parla alemanya. Al meu entendre, una altra raó és que sovint es considera que aquest principi és la meta, un enfocament que sembla obstaculitzar més que ajudar a la consecució d'aquesta meta. Per això, suggereixo declarar que la meta és el camí: la meta de l'ensenyament d'idiomes és dur a terme una tasca objectiu orientada a l'acció, i l'aplicació del principi DACH és un possible camí per arribar-hi. Però com podem aplicar amb èxit aquest principi?

COM INTEGRAR ELS ESTUDIS REGIONALS PLURICÈNTRICS A L'AULA

La planificació retrospectiva és clau: el primer pas en la planificació didàctica és determinar l'objectiu global d'aprenentatge, que al seu torn ha d'estar orientat a l'acció. El següent pas consisteix a establir objectius parcials d'aprenentatge, és a dir, els passos intermedis que calen per arribar a l'objectiu global. El professorat ha de crear o compilar les activitats i els materials didàctics per assolir aquests objectius parcials d'aprenentatge. A partir d'aquí, el procediment per integrar el principi DACH a l'aula és molt senzill. Partint de la tasca objectiu, el professorat ha de fer-se dues preguntes:

- Com i on incloc els estudis regionals en la tasca objectiu o en els objectius parcials?
- Com i on puc utilitzar material didàctic per incorporar el principi DACH en els estudis regionals de la tasca objectiu o dels objectius parcials d'aprenentatge?

Com a docent, no cal buscar activament maneres d'incorporar el principi DACH en les classes a través de materials d'estudis regionals d'Àustria, Suïssa, etc. La tasca objectiu orientada a l'acció i els seus respectius objectius parcials d'aprenentatge són i han de ser la base de la planificació de les classes. El principi DACH s’integra complementant i ampliant el material didàctic en punts concrets.

El principi DACH pot aplicar-se fins i tot abans que comenci la classe pròpiament dita. A l'inici de la sessió, en l'escalfament, s'ofereix a l'alumnat l'oportunitat de "submergir-se" en l'alemany mitjançant preguntes trivials. La fase d'escalfament és ideal per posar en pràctica el principi DACH, amb preguntes com ara:

- Quines ciutats i llocs d'Alemanya/Àustria/Suïssa has visitat?
- Quins t'han agradat més i recomanaries visitar?
- Quines ciutats o pobles d'Alemanya/Àustria/Suïssa t'agradaria conèixer?

Tampoc cal preguntar pels tres països cada vegada, se’n poden esmentar només un o dos. El que compta és fer aquest tipus de preguntes!

APLICACIÓ DEL PRINCIPI DACH: EXEMPLES PER A DIFERENTS NIVELLS

El primer exemple és d'un curs A1. En una de les sessions es proposa la següent tasca objectiu: en finalitzar la classe, entra en la pàgina web d'uns grans magatzems alemanys i cerca alguna peça de roba que t'agradaria comprar. Una possibilitat seria proposar grans magatzems de diferents països. Potser no sembla un suggeriment gaire innovador a primera vista, però si ens hi fixem bé, aquesta nova tasca incorpora elements regionals interessants, ja que integra aspectes com el preu, tant pel que fa a l’import com a la divisa (euros contra francs suïssos). Sempre es diu que a Suïssa tot és molt car, però és realment així? Es confirma o es desmenteix aquest tòpic amb les compres en línia que fem "a Suïssa"? Per respondre a aquestes preguntes n'hi ha prou amb agregar un petit afegit a la tasca objectiu:

- Quan acabi la classe, entra en la pàgina de web d'uns grans magatzems de diferents països de parla alemanya i compara’n els preus.
Amb aquest petit canvi en la tasca objectiu i indicant una pàgina web suïssa com a referència, és possible aplicar el principi DACH sense grans complicacions.
En el nivell B1 hi ha una sessió amb la tasca objectiu i l'objectiu parcial següents:

- Compartim idees per viure de manera "més verda".

L'alumnat explica quins consells segueix per a la separació o reducció de residus.
A primera vista, tampoc aquesta tasca objectiu sembla incorporar gaires elements d'estudis regionals, però un examen més detallat dels objectius parcials de seguida ens revela que sí que n’inclou, la qual cosa al seu torn ens permet aplicar el principi DACH. Si bé la separació de residus és similar en els diversos països, no és exactament igual. Això és ideal per fer comparacions entre els països o regions DACH, per exemple mitjançant gràfics sobre on es recicla més o millor.

Una altra opció molt adient per al nivell B2 i superiors és fer que l’alumnat llegeixi notícies en alemany en la fase d'escalfament. Per a això, la persona docent presenta a l'alumnat diversos portals de notícies de la regió DACH, com ara ARD/ZDF; ORF; SRF, etc. En l'escalfament, l'alumnat comenta el que ha llegit. Per descomptat, exercicis com aquest també es poden traslladar al nivell C1/C2.

Al final, l'objectiu general és el mateix per a tots els nivells: aconseguir una tasca objectiu orientada a l'acció basada en la planificació retrospectiva. Per tant, els estudis regionals pluricèntrics i el principi DACH no són la meta de l'ensenyament d'idiomes, sinó un possible camí per arribar-hi. No han de tractar-se com un tema separat, sinó sempre com a part integrant de l'ensenyament d'idiomes.

Bibliografia

Demmig, Silvia, Hägi, Sara i Schweiger, Hannes. 2013. DACH-Landeskunde. Theorie - Geschichte - Praxis. Múnic: Iudicium, 2013.

Schweiger, Hannes, Hägi, Sarah i Döll, Marion. 2015. Landeskundliche und (kultur-)reflexive Konzepte. Impulse für die Praxis. Fremdsprache Deutsch 52. 2015, p. 3-10.

Shafer, Naomi, et al. 2020. Weitergedacht. Das DACH-Prinzip in der Praxis. Gotinga: Universitätsverlag, 2020.