El roserar
del parc de Cervantes

El roserar

Al maig val la pena apropar-se al roserar del Parc de Cervantes, al final de la Diagonal. En aquesta època floreixen les roses de tots els colors i grandàries i fa olor de meravella. El parc va ser creat pels arquitectes Lluís Riudor i Joaquim Maria Casamor i inaugurat en 1965. En més de 87.000 m² es poden admirar 2.000 varietats diferents de roses, en total hi ha més de 10.000 rosers. Cada any s'incorporen noves varietats, ja que des de 2001 se celebra aquí un concurs internacional en el qual es tria un nou cultiu com a guanyador. Les roses silvestres i les noves varietats, les roses perfumades i les exuberants roses trepadoras delecten els sentits. Si un es fixa en els cartells, es trobarà moltes roses amb un nom alemany, "Gärtnerfreude" (l'alegria del jardiner) o "Mein schöner Garten" (el meu bonic jardí), per exemple....

CIUTATS I PERSONES

...., però també les roses que porten el nom d'una ciutat o una regió d'Alemanya, com "Karlsruhe", "Westerland" o "Schwerin". I, per descomptat, els personatges famosos també han estat honrats amb una rosa que porta el seu nom: Mozart i la seva germana Constanze han rebut una rosa, igual que Schubert i Händel. La rosa que porta el nom de Johann Wolfgang von Goethe és una rosa fragant de color rosa fosc. És reconfortant que encara existeixi l'homenatge a la desconeguda "bella berlinesa" de 1985.

TARDA D'ESTIU, NEN DE SOL I PETONET DE NEU

El fet que puguem admirar tantes roses amb nom alemany al roserar es deu, per descomptat, al fet que els seus floricultors procedeixen d'Alemanya. Per exemple, de les famílies Kordes o Tantau. La rosa de la foto es diu "Sommerabend" (tarda d'estiu). Amb el seu mar de flors de color vermell fosc i el verd intens de les fulles, transmet l'ambient d'un vesprejar en un jardí d'estiu.

Mentre que la "Schneeküsschen" (petonet de neu), amb les seves flors blanques, recorda als flocs de neu, la "Sonnenkind" (nen de sol) brilla en un càlid groc. La majoria d'aquestes roses es troben a la part superior del jardí.

ROSES DEL MÓN DELS CONTES

També creixen a la part superior del jardí la rosa rosa pàl·lida "Märchenland" (món de contes) i l'enlluernadora rosa blanca florida "Schneewittchen" (Blancaneus) de 1958, que és probablement la rosa blanca més famosa del món. En anglès, la mateixa rosa es diu "Iceberg" i va guanyar el títol de Rosa Mundial en 1983 per les seves flors blanques com la neu. Aquest títol ho concedeix cada tres anys la Federació Mundial de Societats de la Rosa. L'última rosa guardonada amb aquest títol ha estat "Knock out" en 2018. I qui s'apropi al Parc Cervantes quan està en flor, podrà gaudir de la seductora fragància de la rosa "Duftwolke" (núvol de perfum), que ja va ser nomenada Rosa Mundial en 1981.

Rose "Schneewittchen"

ROSES SILVESTRES

Per descomptat, hi ha roses silvestres al parc. Les roses silvestres són roses "naturals". Entre els antics grecs la rosa estava dedicada a la deessa Afrodita, entre els romans a la deessa Venus. Fins i tot Homer va escriure sobre les roses, i la poeta grega Safo va cantar a la rosa com la "reina de les flors". En l'antiga Roma, la rosa es considerava un bé de luxe, es produïa perfum i s'utilitzava com a planta medicinal.
Les roses silvestres a Europa eren blanques, roses o vermell clar. La varietat va arribar amb les roses d'Orient Mitjà i Àsia. Cap a 1570, els cavallers de les croades van portar la rosa de Damasc d'Orient a Europa Occidental. En 1580, la primera rosa groga va ser portada a Europa des d'Àsia Menor. Amb les primeres roses xineses, en 1752, van arribar a Europa encara més colors: no només estaven disponibles en colors delicats, sinó també en groc intens i en rogenc brillant.

L'ART DE CULTIVAR ROSES

Durant segles, el cultiu de roses va ser més una qüestió d'atzar que de cultiu. La majoria de les vegades, el cultiu consistia a trobar mutacions naturals i després els floricultors les propagaven. Aquest va ser també el cas de la rosa més antiga cultivada a Alemanya, la "Perla de Weissenstein". Va ser trobada en 1773 i el floricultor Daniel August Schwarzkopf la va batejar amb el nom del lloc on va ser trobada, el castell de Weissenstein.
No va ser fins a principis del segle XIX quan es van començar a cultivar roses de forma selectiva, primer a França i aviat a tot el món. El primer híbrid de te -l'encreuament de roses europees amb xineses- es va crear a França en 1867: la rosa "La France". D'Alemanya es coneixen 11 varietats de roses cultivades durant aquest període.
Al voltant de 1900 es va iniciar una fase viva del cultiu, quan es van redescobrir i van aplicar les regles de l'herència de Mendel, que aquest ja havia publicat en 1866.
Avui dia, les noves varietats de roses es creen mitjançant creus i seleccions sistemàtiques. Una rosa recentment cultivada triga uns 10 anys a arribar al mercat. Durant aquest temps, s'observen les noves roses per veure si sobreviuen bé a la calor, al fred, a la humitat i a les malalties. Només llavors el nou híbrid de rosa rep un nom i el floricultor ho posa al mercat.
Avui existeixen més de 13.000 varietats.

Per cert

Si tens prou diners, pots comprar la teva pròpia rosa a alguns floricultors per uns 10.000 euros. Juntament amb el floricultor pots triar la rosa de la teva preferència segons el color, la forma i la fragància i donar-li un nom.
 
 
Fonts i més informació:
Món de les roses: història de les roses
Parc Cervantes i roserar
Reportatge de NDR: història de la rosa
© text: Annette Gutmann, traducció: Cristina Molina