Accés directe:

Aneu directament al contingut (Alt 1) Aneu directament al primer nivell de navegació (Alt 2)

Nota de premsa
ANTONI TÀPIES. REFLEXIONAR SOBRE LA BRUTÍCIA - UNA APROXIMACIÓ A LES EDICIONS DE L'ARTISTA

Antoni Tàpies. Sinnieren über Schmutz
©fundació Antoni Tàpies

Antoni Tàpies (Barcelona, 13.12.1923-6.2.2012) és un dels artistes més importants del seu temps. Amb motiu del centenari del seu naixement, la Fundació Tàpies, que no sols s'ocupa de la seva obra sinó que també és un important centre d'exposicions d'art contemporani, ha preparat un ampli programa. 
El Goethe-Institut de Barcelona contribueix de manera important a la connexió entre l'artista i Alemanya amb una conferència de la historiadora de l'art i conservadora Dra. Sabine Maria Schmidt, de la Kunstsammlungen Chemnitz.

En 2020, la Kunstsammlungen Chemnitz va rebre una important donació d'uns 2.000 gravats dels descendents de Brigitte i Hans Robert Thomas, de Weiden, en l'Alt Palatinat. Litografies, aiguaforts, serigrafies, xilografies i gravats en relleu d'Eduardo Chillida, Piero Dorazio, Günter Fruhtrunk, Joan Miró, Ernst Wilhelm Nay, Günther Uecker, Victor Vasarely, Andy Warhol i molts altres il·lustren el cosmos del gravat de l'art modern del segle XX. L'atenció se centra en uns 800 gravats de l'artista català Antoni Tàpies, el centenari del qual se celebra i al qual l'exposició concedeix una importància especial. Amb motiu del centenari de la Col·lecció d'Art Gràfic, l'exposició ret homenatge a les gairebé cinc dècades d'activitat col·leccionista del matrimoni Thomas amb una selecció representativa.

Com molts catalans de la seva generació, Antoni Tàpies era un apassionat lector i afeccionat als llibres. L'artista va crear en repetides ocasions sofisticats projectes de bibliòfil. Per a això, Tàpies va col·laborar amb nombrosos autors, poetes i filòsofs famosos. Tàpies estimava la cultura alemanya, però no entenia molt bé l'idioma, la qual cosa al principi va dificultar les col·laboracions més estretes. Per això, la conferència se centrarà en la col·laboració de l'artista amb el psicoanalista i escriptor alemany Alexander Mitscherlich.

Alexander Mitscherlich (1908 - 1982) va ser un metge, psicoanalista, professor universitari i escriptor alemany. La seva obra «La incapacitat de fer el duel», que va publicar juntament amb la seva esposa Margarete Mitscherlich en 1967, va anar especialment influent en els debats sobre el tractament del llegat del nacionalsocialisme i l'embolic personal i col·lectiu en la culpa i la destrucció a Alemanya.
Entre 1976 i 1978, es va crear el meravellós projecte amb Tàpies Sinnieren über Schmutz amb el mateix text d'Alexander Mitscherlich. Aquest projecte va ser publicat per Erker-Presse en St. Es van realitzar tres edicions diferents de l'obra. Tàpies va aportar nou litografies al llibre (Fig.54) i deu a la carpeta que ho acompanya (Fig.55) amb fulles soltes. 
També es va realitzar un enregistrament sonor, que es va distribuir com a disc de llarga durada en 1979. Ofereix la impressionant conferència «Sinnieren über Schmutz» (Reflexionar sobre la brutícia) en so original, en la qual Alexander Mitscherlich parla ell mateix i aborda el tema de la «brutícia» des d'una perspectiva psicoanalítica de manera fascinant i inusualment animada.
______________________________

La Dra. Sabine Maria Schmidt (nascuda en 1968) va estudiar història de l'art, musicologia i germanística en Münster (Renània del Nord-Westfàlia), va realitzar la seva tesi de màster sobre l'alumne de Beuys i artista Reiner Ruthenbeck i va completar el seu doctorat sobre l'escultor espanyol «Eduardo Chillida. Els monuments en l'espai públic». Va viure a Barcelona de 1995 a 1997. 

Ha publicat contínuament sobre l'art dels segles XX i XXI, en particular sobre el vídeo i l'art dels mitjans de comunicació, la fotografia i l'art en l'espai públic i els discursos visuals i debats sociopolítics relacionats. És editora de nombroses monografies sobre artistes contemporanis i de diversos volums temàtics per a la revista «Kunstforum International».

Ha treballat com a comissària independent i de museus des de 1997: per a la Kunsthalle Bremen (1997 - 2000); l'Edith-Ruß-Haus für Medienkunst, Oldenburg (2000), el Wilhelm Lehmbruck Museum, Duisburg (2002 - 2007), i el Museum Folkwang Essen (2007 - 2012). També ha comissariat exposicions a nivell internacional de manera independent, com a Birmingham (2007), Moscou (2009), Ciutat de Mèxic (2010), Gdansk (2014), Kassel (2015), Düsseldorf (2016) i Tubinga. Des de juliol de 2019 comissària de pintura i escultura en la Kunstsammlungen Chemnitz. És membre de ICOM, IKT i AICA (2017 - 2019 com a membre de la junta).
Ha conceptualitzat diverses presentacions de col·leccions i exposicions per a la Kunstsammlungen Chemnitz, com Musterung. Pop i política en l'art tèxtil contemporani o l'exposició individual amb l'artista espanyola Cristina Lucas «Máquina parada».

Top