Cicle de debats per a commemorar el tricentenari del naixement d’Immanuel Kant
Kant exigeix que l'educació serveixi especialment “al possible millor estat futur del gènere humà, és a dir: a la idea d’humanitat i la seva plena realització”. A les democràcies negociem sobre el nostre futur per assolir ordres socials més justos i lliures. A quins perills estan exposades les nostres democràcies avui? Com pot l'educació ajudar a protegir-nos permanentment contra aquests perills? Què han de saber els ciutadans madurs sobre la constitució, els procediments i, no menys important, l’ordre mundial internacional? Com poden aprendre a participar activament en el procés polític?
Aquest és el tema del tercer i últim debat sobre la idea de Kant i l’educació per a la llibertat. Francis Chevenal, cap de la càtedra de Filosofia Política a la Universitat de Zuric debatrà amb Josep Lluís Marti, investigador i professor de filosofia del dret de la Universitat Pompeu Fabra. L’acte serà moderat per Thomas Sturm, qui va idear aquesta sèrie de debats.
Francis Cheneval és professor titular i cap de la càtedra de Filosofia Política a la Universitat de Zuric des del 2011. Es va doctorar cum laude a la Universitat de Friburg, Suïssa, i va obtenir la seva habilitació a la Universitat de Zuric. Cheneval ha ocupat nombroses posicions acadèmiques destacades, incloent-hi càtedres convidades a la Universitat Lliure de Brussel·les i la Universitat de Nantes. La seva recerca es distingeix per una profunda anàlisi de l'obra d'Immanuel Kant, l'ètica del qual ha aplicat a qüestions polítiques i econòmiques contemporànies. Ha participat en projectes significatius com "Reptes a la Democràcia en el Segle XXI" i "Drets Humans i Migració", abordant fonaments normatius i riscos sistèmics. La seva extensa activitat de publicació i la seva participació en diverses iniciatives de recerca subratllen la seva rellevància com a pensador líder en filosofia política i ètica.
Josep Lluís Martí és professor associat de Filosofia del Dret a la Universitat Pompeu Fabra des de 2007. Té una llicenciatura en Dret (1997) i un doctorat en Ciències Polítiques i Socials (2004) de la mateixa universitat. Actualment és Comissionat Universitari per a la Iniciativa Estratègica de Benestar Planetari (des de 2021), i ha estat Vicerector d'Innovació de la Universitat Pompeu Fabra (2017-2021), Secretari General de la mateixa universitat (2017), i director del programa de màster en Ciències Legals Avançades (2010-2016) i del programa de màster en Dret Europeu i Global (2016-2017). Ha estat investigador principal d'un projecte Recercaixa sobre "Cultura democràtica i noves formes de participació ciutadana" (2013-2016), co-PI d'un projecte d'investigació del Pla Nacional de R+D+i sobre "Justícia, legitimitat i institucions globals" (2016-2019), i PI del projecte d'investigació H2020 Reconstruint la democràcia en un moment de crisi (REDEM). És coeditor de la revista "Law, Ethics and Philosophy" (LEAP). Va ser becari Laurance S. Rockefeller del Centre Universitari de Valors Humans de la Universitat de Princeton (2008-2009) i professor visitant a la Universitat de Richmond (2014).
Actualment, Josep Lluís Martí lidera un projecte de recerca multidisciplinari titulat Projecte de Democràcia Global, que estudia formes de democratitzar les institucions globals i internacionals i el desenvolupament d'espais legítims de governança global. Les seves altres línies principals de recerca inclouen el republicanisme, la teoria de la democràcia deliberativa i les noves tecnologies al servei de la participació ciutadana.
Thomas Sturm, ICREA Research Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va estudiar Filosofia, Història i Ciències Polítiques a la Universitat de Göttingen i a la Universitat de Califòrnia a San Diego. Va obtenir el seu doctorat el 2007 a la Universitat de Marburg. Abans d'unir-se a ICREA el 2014, va treballar en diverses institucions, incloent-hi la Universitat de Marburg (1995-2000), la Universitat de Califòrnia a San Diego (2000), l'Acadèmia de Ciències de Berlín-Brandeburg (2001-2005) i l'Institut Max Planck per a la Història de la Ciència (2005-2009). A més, és membre de l'IHC (UAB), del grup LOGOS (UB), de l'edició de Kant a l'Acadèmia de Ciències de Berlín-Brandeburg i col·laborador associat al Centre Wundt per a Filosofia i Història de la Psicologia a la Universidade Federal Juiz de Fora (Brasil). El 2019 també va ser nomenat membre electe de l'Academia Europaea.
Els seus interessos de recerca se centren en com s'entén la racionalitat en la filosofia i les ciències humanes i com s'hauria d'entendre. Investiga en particular aspectes de la raó en la filosofia de Kant, analitza la història, el potencial i els límits de les teories psicològiques i filosòfiques actuals de la racionalitat i examina el seu paper en la política, l'ètica i l'educació. Metodològicament, combina eines de la filosofia analítica i la història de la ciència. Actualment, dirigeix el projecte Critical Reasoning, Philosophy at Secondary Schools, and the Education of Democratic Citizens del Ministeri Espanyol de Ciència, Innovació i Universitats.
