Blancaneus
I els set nans

Personatges de conte a Barcelona

Qui no coneix als personatges dels contes dels germans Grimm? Hansel i Gretel i la bruixa malvada, la pobra Ventafocs i les seves malvades germanastres, Mare Neu o el Príncep granota...
Dues figures han arribat des del món dels contes a Barcelona i s'han convertit en un element més del paisatge urbà: Blancaneus amb el cervatell i La Caputxeta Vermella passen desapercebudes.

Blancaneus i els set nans

A la Plaça de Gal·la Placídia, Blancaneus està al costat d'un cervatell. Inaugurada en 1947, l'escultura de l'escultor Josep Manuel Benedicto i García ret homenatge a la Blancaneus de la pel·lícula de Walt Disney del mateix nom realitzada en 1938. Els set nans i les set muntanyes ens les hem d'imaginar.



Tots els nens coneixen frases dels contes de fades: "Qui ha menjat del meu plat?", pregunta un nan quan Blancaneus, famolenca, es cola a la casa i roba menjar. Tampoc s'oblida la frase de la malvada madrastra: " Mirallet, mirallet màgic, qui és la dama més bonica d'aquest regne?" Durant segles, potser fins i tot mil·lennis, aquests i altres contes es van transmetre oralment fins que els germans Grimm van tenir la idea de recopilar-los i plasmar-los per escrit.

Els germans Grimm

Jacob Grimm va néixer en 1785, el seu germà Wilhelm un any després, a Hanau, Hesse i procedien d'una família protestant de funcionaris i pastors.
Eren temps turbulents: Napoleó va realitzar la seva marxa triomfal per tota Europa i va provocar la fi del Sacre Imperi Romanogermànic de les Nacions Alemanyes. Un nou ordre polític mundial va entrar en vigor, però molts antics admiradors de Napoleó es van apartar d'ell decebuts davant la seva bel·licosa política exterior i la seva presumptuosa autocoronació com a emperador. Aquest va ser també el cas dels romàntics alemanys, el cercle dels quals incloïa als germans Grimm, així com a Bettina von Arnim i Clemens von Brentano. Buscaven una identitat alemanya per oposar-se als governants francesos i la van trobar en la llengua i la mitologia alemanyes.

Vet aquí una vegada...

La gramàtica alemanya, el seu vocabulari i els seus contes de fades van ser investigats detalladament pels germans Grimm. Van recollir tots els contes i històries que van poder trobar, els van escriure i els van publicar per primera vegada el 20/12/1812 amb el nom de "Contes de la infància i de la llar". Van trobar una font valuosa en l'esposa del sastre, Dorothea Viehmann, que va explicar als germans innombrables contes de fades. Els seus avantpassats eren hugonotes francesos, per això hi havia moltes variants de contes francesos a la col·lecció. Malgrat això, avui sabem que alguns contes de fades, com El nan belluguet o La Bella i la Bèstia, tenen més de 6000 anys d'antiguitat i van ser explicats originalment en una llengua de la qual van sorgir l'alemany, l'anglès, el francès, etc.
Al principi, no obstant això, els contes publicats eren purament un projecte d'investigació i difícilment adequats per llegir-los als nens. Els germans només els van fer accessibles al gran públic després d'haver omès passatges moralment ambigus i haver afegit moltes il·lustracions. A més, els contes de fades començaven amb la típica: Vet aquí una vegada... i acabava amb la frase final: I van ser feliços i van menjar tots anissos
A partir de 1830, el nombre de lectors va augmentar constantment. En l'actualitat, el Llibre dels Contes de Grimm, en dos volums, s'ha traduït a més de 160 idiomes i és el llibre més llegit del món al costat de la Bíblia i l'Alcorà.

Amor fraternal

Els germans van passar tota la seva vida junts i es van resistir a separar-se l’un de l'altre. Quan Jacob Grimm va ser trucat per estudiar a Paris, va durar poc temps sense el seu germà. Des d’aquest moment van decidir no tornar a separar-se.
La seva germana Lotte es va ocupar de la casa fins que es va casar. Wilhelm va decidir llavors casar-se amb la seva veïna Dorothea Wild i els tres van viure feliços per sempre.

Els set de Göttingen

Jacob i Wilhelm Grimm pertanyien als "Set de Göttingen". Es va tractar d'un grup de set professors de la universitat que van protestar contra l'abolició de la constitució liberal introduïda quatre anys abans en el Regne d'Hannover. Per això, els germans van ser expulsats del regne pel rei Ernest August I en 1837 i ja no se'ls va permetre exercir com a professors. Va haver-hi una gran solidaritat entre la població i es va recaptar diners per pagar els sous de Jacob i Wilhelm. Tres anys després van ser rebuts i rehabilitats pel rei prussià Frederic Guillem IV. La reputació de la Universitat de Göttingen va quedar molt danyada durant molt temps per l'acomiadament dels set destacats professors.

Per cert

Tan blanca com la neu, tan vermella com la sang, tan negra com el banús...així és com la reina desitjava que fos la seva filla. Tan blanca com la neu i tan bella com Blancaneus és la rosa que porta el seu nom:

Rose "Schneewittchen"

Font:
Planet Wissen 
© text: Ulrike Fiedler, Annette Gutmann, traducció: Cristina Molina