Lothar Baumgarten
La rosa dels vents a la Barceloneta

L'obra

Quan es veuen per primera vegada les enormes lletres de ferro a l'entrada de la Barceloneta, el seu significat no queda clar immediatament. Solament quan es busquen més lletres i s'ajunten, un se n'adona que no es tracta de lletres soltes, sinó de paraules que es distribueixen en una àmplia zona.
Són els noms dels vuit vents catalans que Lothar Baumgarten ha disposat aquí per formar una extraordinària rosa dels vents. Es distribueixen en una superfície de 400m2 i en la forma que bufa el vent. Això es pot veure amb especial claredat a la plaça Pau Vila, en la mesura en què la zona d'aparcament de motos que s'ha creat sobre l'obra no està totalment ocupada:



Igual que el cap del penell, la disposició de les lletres segueix l'adreça de la brúixola de la qual procedeix el vent. Per això, els noms dels dos vents estan instal·lats a la plaça en direccions oposades: TRAMUNTANA venint del nord i MIGJORN venint del sud, disposats gairebé per damunt, com un naip. La il·lusió de la direcció del vent es veu reforçada per un truc òptic: les lletres, d'aproximadament 1,50 m d'altura, són lleugerament més petites a un costat que a l'altre.



Si es busca més, també es trobaran els altres vents que ens porten una brisa fresca o càlida a Catalunya: Gregal, Levant, Xaloc, Garbí, Ponent i Mestral.
Les lletres gegants de ferro van ser inserides en el sòl català per Lothar Baumgarten en 1992 com a part de l'Olimpíada Cultural. D'aquesta manera, Barcelona  té probablement la major rosa dels vents del món, que fins i tot es pot veure en una imatge de satèl·lit. 

L'artista

Lothar Baumgarten va néixer en Rheinsberg, Brandenburg, en 1944. Va estudiar en l'Acadèmia Estatal de Belles arts de Karlsruhe i en l'Acadèmia d'Art de Düsseldorf, on Joseph Beuys va ser el seu professor durant un temps. Ell mateix va ensenyar a la Universitat de les Arts de Berlín de 1994 a 2006. Va viure i va treballar a Berlín i Nova York fins a la seva mort en 2018.
La seva primera exposició individual va tenir lloc en 1972 en Düsseldorf, en la Galeria Konrad Fischer.
Ha estat representat en Documenta diverses vegades des de 1972 i les seves obres han estat o són exposades en el Museu Guggenheim de Nova York, la Tate Modern de Londres i la Fondation Cartier de París.
En 1984 va rebre el Lleó d'Or de Venècia. En 2003, va rebre el premi Kunst-am-Bau pel seu concepte artístic global per al pati interior de l'Oficina del President Federal.

L'antropòLEG

Lothar Baumgarten està considerat un pioner en la introducció de l'antropologia en l'art, i amb la seva visió de l'art d'altres continents es va avançar al seu temps: ja en 1968, la seva instal·lació "Unsetteld Objetcts" abordava la possible tornada de l'art colonial saquejat. En 2006, la seva exposició "Imago Mundi" va estar dedicada a la història de les potències colonials europees. 
A la fi dels anys 70, va viure durant un any i mitjà amb dues tribus yanomami a la regió de l'Amazones. En 2011/2012, va exposar els dibuixos, fotos, pintures i vídeos que va crear allí en l'exposició Lothar Baumgarten Abend der Zeit - Senyors Naturals Yanomami al Museu Folkwang d'Essen.

Per cert

En 2016, va crear la instal·lació sonora "The ship is going under, the hissi is breaking through - El vaixell s'enfonsa, el gel s'esquerda" al Palacio de cristal del Retiro de Madrid.

Per a això, va utilitzar enregistraments del desglaç en el riu Hudson, en l'estat de Nova York. Amb la instal·lació sonora en el fràgil Palacio de cristal, va establir una analogia entre l'aterridor xoc dels gels, la caiguda dels mercats financers, l'eterna recerca del creixement i els dramàtics efectes del canvi climàtic.

Fonts i més informació

Blog de Claudi Mans- sobre la rosa dels vents
Diari infantil Kurschel- sobre el penell
Exposició sonora al Retiro
© text: Annette Gutmann, traducció: Cristina Molina