Richard Wagner
Una plaça, un relleu, un bust

Richard Wagner a Barcelona

Molts dels visitants que recorren aquesta ciutat amb els ulls oberts s'adonen de la presència del compositor alemany Richard Wagner. En grans cartells que pengen dels fanals a dreta i esquerra dels carrers, el Gran Teatre del Liceu anuncia la representació d'una de les seves òperes cada nova temporada, com Tannhäuser aquest any o Lohengrin l'any passat.
Però Wagner també està present al Palau de la Música: des de la façana de l'edifici, el seu bust mira de manera bohèmia al lluny amb una gran boina, i a l'interior de la sala, les valquíries de la seva òpera homònima semblen saltar directament del sostre a la dreta de l'escenari.
Però això no és tot: al Cercle del Liceu es poden admirar belles pintures a les finestres de la tetralogia dels nibelungs. Sota la direcció artística d'Oleguer Junyent, el dibuixant i pintor Josep Pey, va ser l'encarregat de dibuixar els vitralls, que van ser realitzats en 1903/1904 per la casa del vidrier Antoni Bordalba. Durant més d'un segle, les pintures de les finestres només podien veure's des del vestíbul del Cercle de Liceu, però des de la restauració de la façana del Gran Teatre del Liceu, ara també poden veure's des de l'exterior, des del carrer Sant Pau, encara que no en tot el seu colorit.



El seu bust també es troba a l'edifici modernista Ca Serra de Josep Puig i Cadafalch en Rambla Catalunya, emmarcat per "Siegfried und dem Drachen". I des de 2013, al barri de Sarrià- Sant Gervasi, està la Plaza Wagner, en el sòl de la qual es poden llegir els noms dels seus personatges d'òpera. Parsifal, per exemple. Richard Wagner havia estipulat al seu testament que la seva òpera Parsifal només podria representar-se a la ciutat bavaresa de Bayreuth. No va ser fins al 31 de desembre de 1913, a les 0:00 -30 anys després de la seva mort- que els drets de Parsifal van quedar lliures. Per això, el Liceu va decidir que l'estrena de Parsifal comencés en aquest moment. L'actuació va acabar a les cinc del matí. Així, Barcelona es va convertir a la primera ciutat del món, després de Bayreuth, a presentar aquesta òpera al seu públic.

L'Artista

Richard Wagner va néixer a Leipzig el 22 de maig de 1813 i va morir a Venècia el 13 de febrer de 1883. No només va ser compositor, sinó també dramaturg, poeta, escriptor, director de teatre i director d'orquestra. La seva vida va ser tan polifacètica com la seva professió: A Dresden, on va treballar com a director d'orquestra en l'Òpera Semper, va lluitar contra les tropes prussianes durant els disturbis revolucionaris de 1849 al costat de l'arquitecte Gottfried Semper i l'anarquista rus Bakunin. Es diu que va distribuir magranes de mà als insurgents que havien pres les barricades en la lluita per una república sajona contra el rei Federico Augusto II de Saxònia.
Després de la derrota és buscat per la policia. Amb un passaport fals fuig a Zuric, on troba ocupació com a director d'orquestra de la "Allgemeine Musikgesellschaft" i es fa un nom. Aquí també va escriure el seu polèmic pamflet antisemita, "Das Judentum in der Musik", en el qual nega als jueus tota creativitat musical. No obstant això, al mateix temps considerava que el compositor jueu Felix Mendelsohn Bartholdy era el major geni musical específic que havia aparegut al món des de Mozart.
 
A causa de l'íntima relació que Wagner mantenia amb la poeta i esposa del seu mecenes i amfitrió de Zuric -d'aquesta estreta amistat van sorgir els bells "Wesendonck Lieder"-, va haver de tornar a abandonar aquesta ciutat uns anys després i fugir a Venècia:
 
Venècia - París - Viena: escàndols per tot arreu i, sobretot, deutes, ja que Wagner viu molt per sobre de les seves possibilitats. A Viena ja té un peu a la presó pels seus deutes, abans d'aconseguir escapar a l'últim moment disfressat de dona.
 
Finalment troba un generós mecenes en el rei Luis de Baviera, el rei dels contes. Gasta grans summes de diners en les obres de Wagner fins que el parlament bavarès li talla l'aixeta. Bandejat de la cort bavaresa, Wagner va fugir de nou a Suïssa.
 
Al llarg de tots els alts i baixos de la seva vida, Wagner mai va renunciar a la idea d'una sala de festes en la qual es representessin cada any els seus drames musicals. Va buscar incansablement suports financers i, finalment, el 22 de maig de 1872, sota una pluja torrencial, es va col·locar la primera pedra al Festspielhügel de Bayreuth.
 
Quatre anys després, el 13 d'agost de 1876, va començar el primer Festival de Bayreuth. Pràcticament tota l'elit política i cultural d'Europa es passeja per la catifa vermella que s'ha desplegat davant el Festspielhaus, entre ells l'emperador alemany Guillem I, Peter Tchaikovsky i Friedrich Nietzsche. No obstant això, aquest últim no triga a sentir-se repel·lit pel bombo elitista i dóna l'esquena a Bayreuth decebut.

L'obra

En els seus drames musicals, Wagner pretén unir la música, la representació teatral, la literatura i les arts visuals de la pintura i l'escultura en una obra d'art total. Perquè només així, en la seva opinió, l'oïdor pot tenir una experiència estètica que sacsegi a fons la seva existència quotidiana, ampliï la seva consciència i arribi al metafísic. Aquesta experiència no està pensada per ser viscuda individualment, sinó col·lectivament, d'aquí la idea de Wagner que les representacions del festival se celebrin juntes.
La seva obra principal és l'Anell del Nibelung, un cicle d'òpera que consta de quatre parts que es representen en una vespra i tres dies consecutius:
1. L'or del Rin
2. la valquíria
3. Siegfried
4. El crepuscle dels déus
Les òperes es basen en el Cantar dels Nibelungs, una epopeia heroica medieval.

A més, Wagner va escriure moltes altres òperes com:
Parsifal, Lohengrin, Tristán i Isolda, Els Mestres Cantors de Núremberg, Tannhäuser i L'Holandès Errant.

Per cert 

La música de Wagner es va estrenar a Barcelona el 16 de juliol de 1862. Era la marxa de Tannhäuser, interpretada durant un concert de la "Societat Coral Euterpe" als Camps Elisis. L'aplaudiment va ser tan gran que va caldre repetir la marxa.
 
Lohengrin va ser la primera òpera que es va representar a Barcelona. Es va representar en el Teatre Principal el 17 de maig de 1882.
 
El 12 d'octubre de 1901, joves intel·lectuals van fundar "l'Associació Wagneriana" al bar Els Quatre Gats de Barcelona. L'objectiu d'aquesta associació era, entre altres coses, l'estudi de les seves obres i la traducció i difusió de les seves idees. Aquesta societat segueix activa en l'actualitat.
 
Font:
Planet Wissen
© text: Ulrike Fiedler, traducció: Cristina Molina