Les arrels de l'amistat
Arbres d'Àustria al Park Güell
Al Park Güell, no lluny de l'entrada principal, a la dreta de l'escalinata amb les seves famoses fonts, es troben els Jardins d'Àustria. Aquest espai verd va ser creat en la dècada de 1960 per l'arquitecte paisatgista Lluís Riudor i Carol, després que s'abandonés la idea original d'una urbanització privada per als ciutadans rics de Barcelona per no trobar suficients interessats. En canvi, tot el complex va ser declarat parc públic.
UNA DONACIÓ D'ARBRES D'ÀUSTRIA
Però els jardins no van rebre el seu nom fins a 1977, a causa d'una donació d'arbres feta per Àustria a Catalunya en el marc de l'exposició Viena a Barcelona. Quatre anys després, en 1981, es va plantar aquí un cedre.
Es suposa que simbolitza les arrels de l'amistat catalano-austríaca, com podem llegir a una pedra commemorativa. Va ser donada pel sotsgovernador d'Estiria, Franz Wegart, de Graz.
UN PI DE MARIAZELL
A més de Graz, Mariazell és un altre municipi d'Estiria que ha plantat un arbre. Mariazell és el lloc de peregrinació més famós d'Àustria i pelegrins de tot el món visiten l'església de peregrinació catòlica romana amb el santuari mariano Magna Mater Àustria, que també està representat a la llosa de pedra. Per cert, juntament amb Fulda, a Alemanya, i Einsiedeln, a Suïssa, Mariazell és un dels tres llocs de peregrinació dels països de parla alemanya immortalitzats en una vidriera de la Sagrada Família.
SALZBURG I KRITZENDORF
Encara que l'avet de la veïna província de Salzburg hagi crescut tort, això no ha de restar-li valor a la infrangible amistat.
En 2011 va arribar a Barcelona l'últim arbre procedent d'Àustria: un cirerer de la Baixa Àustria. Així almenys tres dels nou estats federals estan representats al Park Güell. Els arbres dels altres estats federals o bé mai es van plantar o encara no s'han trobat.
Per cert
En la construcció dels dos espectaculars pavellons situats a la dreta i a l'esquerra de l'entrada principal, Gaudí va combinar tècniques tradicionals d'obra de maçoneria amb elements prefabricats subministrats per la fàbrica de ciment de Güell. L'anomenat trencadís -el treball de mosaic fet de discos de ceràmica trencats i porcellana- cobreix les superfícies del sostre amb una flexibilitat il·limitada i es torna com a escates, com si fos alguna cosa orgànica, com la closca d'un animal o l'escorça d'un arbre. La impressió de vida es veu reforçada per les xemeneies en forma de fongs, que donen a les cases un aspecte oníric i de conte de fades. De fet, podríem pensar que estem enfront de la cabanya de la bruixa del conte Hansel i Gretel.
És molt possible que Gaudí s'inspirés en el conte: L'òpera homònima d'Engelbert Humperdinck es va representar al Teatre de Liceu en 1901, any en què es van construir els dos pavellons. La traducció va ser realitzada per Joan Maragall, amic comú de Gaudí i Eusebi Güell.
Fonts:
Art Públic
Park Güell
© text: Ulrike Fiedler, Annette Gutmann, traducció: Cristina Molina