Paul Celan
Poema "Sols de fil"
ESCULTURA PER A JOSEP MORAGUES
Aquest monument no és de fàcil accés: envoltat per res menys que quatre carreteres de diversos carrils, en les quals el tràfic rugeix des del clarejar fins al vespre, primer cal creuar dos semàfors per als vianants per arribar a la illa de tràfic on es troba l'escultura de l'artista català Francesc Abad.El que un veu aquí pot no encaixar en absolut: A la dreta, un asta alta amb la bandera catalana. Una placa col·locada en l'extrem inferior del pal recorda al general Josep Moragues, que va lluitar sense èxit del costat dels Habsburg en la Guerra de Successió i va ser decapitat per les tropes del rei borbón Felip V després de la derrota de 1714.
Al costat esquerre hi ha sis grans carreus de marbre blanc brillant. Vist lateralment, aquesta distribució sembla un suau túmul o pont amb un llorer creixent al centre. I en aquests carreus, per a sorpresa dels transeünts, hi ha un poema de Paul Celan, gravat d'una banda en la versió original en alemany i per l'altre en català. Les lletres alemanyes, no obstant això, s'han tornat tan irrecognoscibles pel sol i el vent que llegir-les és més aviat desxifrar-les, la qual cosa no sembla inadequada per als poemes de Celan:
FADENSONNEN
ÜBER DER GRAUSCHWARZEN ÖDNIS.
EIN BAUM-
HOHER GEDANKE
GREIFT SICH DEN LICHTTON: ES SIND
NOCH LIEDER ZU SINGEN JENSEITS
DER MENSCHEN
SOLS DE FIL
DAMUNT L'ERM GRIS NEGRÓS
ARBRANT-
SE AMUNT, UN PENSAMENT
POLSA EL SO DE LA LLUM: ENCARA
QUEDEN CANTS PER A SER CANTATS MÉS ENLLÀ
DELS HOMES
Involuntàriament, mirem cap a les copes dels arbres, brillantment florits en aquest inici d'estiu, que envolten el monument i en els quals parpellegen reflexos individuals de llum. I tal vegada intuïm el que Paul Celan vol dir amb les cançons que encara han de ser cantades més enllà de la gent.
EL DISSENY DE L'ESCULTURA
L'artista Francesc Abad explica així el disseny de la seva escultura: "Allò fràgil i dur de la naturalesa i del marbre s'acompanyen en aquesta escultura de la paraula poètica de Paul Celan per mostrar la dimensió contemporània de la injustícia exercida pel poder dels vencedors de totes les èpoques."Totes les víctimes de la violència i l'opressió han de ser commemorades i la veritable poesia sobreviu a tota guerra civil i a tota divisió, això és el que podem aprendre dels poemes de Paul Celan.
EL POETA
Paul Celan va néixer en Czernowitz, Romania, el 23 de novembre de 1920. La ciutat es considerava un centre de creativitat judeo-alemanya. Al carrer es sentia alemany, yiddish, romanès, ucraïnès, rus, un gresol de llengües i cultures diferents.Celan, llavors encara Paul Antschel, va créixer com a fill únic en una família jueva ortodoxa de parla alemanya. Després d'acabar l'institut comença a estudiar medicina en Tours, França.
A causa del començament de la guerra, va tornar a Czernowitz i va estudiar llengües i literatura romàniques. En 1940 les tropes soviètiques ocupen la ciutat. Un any després, la tropa d'intervenció D de les SS arriba a Czernowitz. Les unitats romaneses, entretant aliades d'Alemanya, ocupen la ciutat. A l'octubre de 1941 comença l'extermini de la població jueva. Els pares són deportats a un camp d'extermini, on el pare mor de tifus i la mare és assassinada. Celan és enviat a un camp de treball i així es lliura de ser assassinat. Durant la resta de la seva vida li va turmentar el fet d'haver escapat a l'Holocaust per casualitat. Aquesta "dràstica culpa dels perdonats" -com la va anomenar en el seu moment el filòsof Adorno- li va portar a una profunda depressió. Celan -que es va instal·lar a París després de la guerra- tracta de plasmar en paraules l'inconcebible, que nosaltres tractem d'abordar en termes d'anihilació, destrucció, mort.
El seu poema més famós, Todesfuge, revela l'horror d'un camp d'extermini. Com en una fugida musical, diversos motius es contraposen, per després entrellaçar-se cada vegada més.
Les imatges sobre les quals Celan parla aquí: "la llet negra del matí, la bevem a la tarda..." i "cavem una tomba en l'aire, allí un no jeu a prop..." han calat en l'ànima de molts alumnes alemanys.
Celan, que al principi va tractar de mantenir-se a flotació com a treballador d'una fàbrica i traductor a París després de la guerra va guanyar reconeixement com a poeta i va publicar diversos volums de poesia al llarg dels anys. Però la seva salut mental es deteriora cada vegada més, el que li porta a diverses estades en clíniques psiquiàtriques.
L'1 de maig de 1970, el seu cos és trobat en el Sena, a 10 km. aigües a baix de París. Només podem sospitar quan i on exactament es va llançar a la mort. No hi ha nota de suïcidi.
PER CERT
A la plaça Sant Miquel, prop de l'Ajuntament de Barcelona, l'artista Antoni Plena ha creat un monument a la tradició catalana dels castells i els castellers.
Sota aquest monument hi ha una placa amb una altra cita de Paul Celan. La frase "Jo sóc tu quan sóc jo" procedeix del poema de Celan "Elogi de la distància".
Fonts:
© text: Ulrike Fiedler, traducció: Cristina Molina