Gotthold Ephraim Lessing
El bust al jardí de la universitat

El poeta i filòsof de la Il·lustració alemany Gotthold Ephraim Lessing et mira amablement quan es camina per davant d'ell al jardí de la Universitat de Barcelona.
En 1986, representants de la ciutat de Wolfenbüttel van regalar el bust a la ciutat de Barcelona. Això va ser a canvi del regal d'un bust de Pau Casal, que els havia regalat la ciutat de Barcelona un any abans. En Wolfenbüttel es troba la famosa Biblioteca Herzog August, de la qual Lessing va ser bibliotecari durant molts anys. Avui dia és un centre capdavanter mundial en la investigació de la història cultural.
Va haver de ser un home amistós i benèvol en la seva vida.
Amb saviesa i enginy, va advocar per la tolerància cap als dissidents en ls seves obres de teatre, poemes i rondalles, i la seva lectura és avui més rellevant que mai.

La família

Nascut en 1729 en Kamenz, Sajonia, el tercer de dotze fills d'una família de pastors protestants, Lessing va començar a estudiar teologia en Leipzig als 17 anys. No obstant això, per a consternació dels seus pares, li interessava més el teatre que l'església i es va fer amic d'un grup de teatre pel qual traduïa obres franceses a canvi d'entrades gratuïtes. Els actors i les actrius tenen molt mala reputació en aquest moment. Són persones itinerants que es desplacen d'un lloc a un altre per mostrar el seu art en escenaris insegurs; només els aristòcrates poden permetre's un elenc permanent.

Periodista a Berlín

En 1748 -Lessing que havia completat amb èxit els seus estudis de teologia, medicina i filosofia- es va traslladar a Berlín, on va treballar com a periodista en el respectat Vossische Zeitung. En aquesta època, Berlín està animada per l'esperit de la Il·lustració, Federico el Gran acull a Voltaire a la seva cort i postula que cadascú ha de ser feliç segons els seus propis desitjos.

No obstant això, les coses van malament per als jueus, com descobreix Lessing a través del seu nou amic, l'erudit Moses Mendelssohn: per viure a la ciutat han de pagar diners de protecció, no se'ls permet ocupar càrrecs estatals i els matrimonis entre jueus i cristians estan prohibits. En la seva obra de teatre Els jueus, Lessing promou la tolerància i la llibertat religiosa i converteix a un jueu en l'heroi de l'obra, cosa totalment nova a l'època.

Dramaturg a Hamburg

En 1767 es dirigeix a Hamburg, ja una rica ciutat comercial amb més de 100.000 habitants. Els rics comerciants construeixen el Teatre Nacional Alemany i nomenen a Lessing com a dramaturg. Aquí Lessing pot fer realitat les seves idees d'un teatre burgès en el qual els protagonistes no són l'aristocràcia sinó els ciutadans.

Bibiliotecario en Wolfenbüttel

Malauradament, tres anys després el projecte fracassa per falta de diners i Lessing es trasllada a Wolfenbüttel, on es converteix en director de la biblioteca ducal.

Als 47 anys es casa amb Eva König, la vídua d'un amic mort, i un any després ha de plorar no solament la mort del seu fill nounat, sinó també la pèrdua de la seva esposa:

"Una vegada vaig voler que m'anés tan bé com a altres persones, però em va anar malament".

La seva obra

"Natan el Savi" és la seva obra més coneguda. La tolerància, la llibertat religiosa i l'humanisme són el contingut d'aquesta obra de teatre. L'acció es desenvolupa a Jerusalem a la fi del segle XII, a l'època de les Croades.
Cristians, jueus i musulmans viuen a la ciutat i es reuneixen entorn de l'intel·ligent mercader Natan. Quan se li pregunta quin de les tres religions és la més veritable, respon amb una paràbola:
Un ancià posseeix un preciós anell que fa que el seu portador "sembli agradable davant Déu i els homes". Quan sent que s'apropa la seva fi, no pot ni vol decidir a qui dels seus tres fills llegarà aquest anell. En el seu lloc, mana a un orfebre fer dues còpies del seu anell, que són tan semblades a l'original que ni tan sols l'ancià pare pot distingir-les. Així que llega un anell a cadascun dels seus fills, però els deixa creure que ell té l'únic veritable. L'inevitable succeeix: després de la seva mort, els fills es barallen, cadascú creient que ha heretat el veritable anell mentre que l'altre només porta la còpia. Acudeixen als tribunals amb l'esperança que el jutge pugui resoldre el conflicte. Però el jutge dicta la següent sentència salomónica: Cadascú d'ells ha de portar el seu anell com el veritable, i com té l'efecte de semblar agradable a Déu i als homes, amb el temps es veurà qui porta l'original i qui el fals. Naturalment, cada fill tracta de respectar a Déu i als seus semblants per semblar agradable davant ells, per demostrar que porta el veritable anell.
Al final de l'obra, resulta que tots els protagonistes, és a dir, el jueu Natan, el sultà musulmà i el templario cristià, estan relacionats d'alguna manera entre si- així que final feliç a totes les línies!

A més d'obres de teatre, poemes i rondalles, la seva obra inclou també escrits teòrics sobre dramatúrgia, estètica, religió i filosofia.
Les seves obres segueixen figurant al repertori dels teatres en llengua alemanya i, de fet, tothom hauria d'haver vist o llegit "Natan el Savi" almenys una vegada en la seva vida.

Per cert

La donació dels busts es remunta a la iniciativa d'una dona catalana que va viure durant molt temps a Wolfenbüttel i que va treballar incansablement per l'intercanvi cultural catalano-alemany: Mathilde Romagosa de Pruss. També es va encarregar que una famosa núvia visités Wolfenbüttel en 1992: la geganta Elisabeth Christine de Wolfenbüttel (vegeu: Elisabeth Christina de Wolfenbüttel).


Fonts:
Història de la NDR
Reagrupament
© text: Ulrike Fiedler, traducció: Cristina Molina