Ludwig van Beethoven
Un medalló i un bust

A Barcelona

A Barcelona es pot viure al carrer Beethoven, admirar el seu bust en la façana del Palau de la Música, contemplar un medalló amb el seu nom a la façana del Liceu o buscar partitures a la Casa Beethoven....

La seva música

Tothom coneix l'himne europeu del coral final de la 9ª Simfonia, l'Himne a l'Alegria. Beethoven ja estava completament sord quan la va compondre. Poc després de la caiguda del Mur, en 1989, es va representar a Berlín sota l'adreça de Leonard Bernstein, qui va substituir la paraula Freude (alegria) per Freiheit (llibertat) . El compositor Beethoven probablement hauria estat d'acord amb això, ja que la llibertat sembla haver estat el leitmotiv de la seva vida i obra.
 

data de naixement poc clara

Nascut probablement el 16 de desembre de 1770 a Bonn, va aprendre a tocar el piano, l'òrgan i el violí a una edat molt primerenca. El seu pare, també músic i addicte a l'alcohol, volia fer d'ell un prodigi a la manera de Mozart i es diu que sovint li arrencava del somni a la nit quan estava borratxo i li arrossegava al piano.
Als 12 anys, Beethoven publica les seves primeres composicions pròpies i es converteix en membre de l'orquestra de la cort de Bonn.
 

artista independent a Viena

A partir de 1792 va viure a Viena, la metròpoli musical de l'època. Aquí va trobar ràpidament el reconeixement i el suport financer de l'aristocràcia. Però el seu treball com a professor i la venda de les partitures de les seves composicions també li van permetre viure com un dels primers artistes independents de la història. Així va poder donar regna solta a la seva creativitat sense estar subordinat a la voluntat d'un senyor secular o eclesiàstic. Malgrat la seva pèrdua d'audició, que va començar als 27 anys i li va portar a la sordera total 20 anys després, va compondre una extensa obra que es troba entre les més grans de la història de la música occidental.

La llibertat com a ideal

Beethoven va ser un gran amic de la Revolució Francesa i dels seus ideals. Al principi va veure a Napoleó com l'alliberador d'Europa de l'opressió aristocràtica i li va dedicar la 3ª Simfonia, cridada "Eroica". Però quan es va assabentar que Napoleó s'havia coronat emperador amb les seves pròpies mans, va esborrar amb ràbia la dedicatòria "intitolata Bonaparte".
 
El seu rebuig a qualsevol servilisme també va quedar palès en la trobada amb Johann Wolfgang von Goethe que relata Bettina von Arnim: Goethe i Beethoven es van reunir per primera i última vegada al juliol de 1812 en Teplitz, una ciutat balneari de moda a 90 km al nord-oest de Praga. L'emperador austríac també passava aquí les seves vacances d'estiu. Durant un passeig que Goethe i Beethoven van donar junts, van ser rebuts per la cort imperial. Mentre Goethe es llevava el barret i es feia a un costat amb una reverència, Beethoven romania impassible davant les nombroses personalitats: "Queda't tranquil en el meu braç", es diu que li va dir a Goethe, "ells han de fer-nos lloc, nosaltres no!". Molest pel comportament submís de Goethe, Beethoven li va renyar: "T'he esperat perquè t'honro i respecte com et mereixes, però els has fet massa honors".
 

Aniversari

En 2020 s'anava a celebrar el seu 250 aniversari en gran, però desgraciadament la Covid va desbaratar aquests plans. També es pot celebrar a petita escala, cadascun al seu aire. Si l'himne europeu és massa llarg, es pot simplement tararear "Für Elise". És una de les cançons més conegudes i reproduïdes del món. I si aquesta melodia també és massa llarga, n'hi ha prou amb cantar les quatre primeres notes de la 5ª Simfonia, també anomenada Simfonia de la Destinació: ta ta taa.
 

Per cert

L'Himne a l'Alegria també existeix en versió moderna. No ho toca una orquestra, sinó un cor de telèfons mòbils. 
Escolta-ho.
 
Font:
Planet Wissen
© text: Ulrike Fiedler, traducció: Cristina Molina